El disseny sempre ha tingut un paper molt important en el treball de producció, que ha de ser fàcil per a tothom. El mateix passa per estampar parts. En el treball real, es poden utilitzar diferents mètodes per dissenyar els espais en blanc. Actualment hi ha quatre mètodes d'ús habitualment. A continuació, explicarem detalladament per a cada mètode diferent, amb l'esperança d'ajudar.
El primer mètode s’anomena mètode de la línia de relliscament. Tanmateix, si s’adopta aquest mètode, s’han de complir alguns requisits previs. L’assumpció bàsica sobre el mètode de la línia de relliscament és la següent: el gruix de la brida de la xapa continua sent el mateix, i es manté en un estat de tensió plana, el material és isotròpic, no hi ha enduriment i també s’ignora l’impacte sobre la fricció. Tanmateix, com que el mètode de la línia lliscant d’estampació de peces és força complicat en el càlcul, és difícil generalitzar.
El segon mètode s’anomena mètode de mapeig geomètric, que també es proposa sota els supòsits. Després d’ignorar la força de deformació, la relació de tensió-tensió i la fricció del límit, combinem alguns supòsits per adonar-nos del mapatge de la peça en blanc. A la investigació, vam trobar que el mètode de mapeig geomètric de les parts estampades es veurà afectat per la precisió discreta. La determinació de la precisió discreta raonable també tindrà un cert impacte en la velocitat de càlcul de l’ordinador i la precisió del desplegament.
El tercer és el mètode empíric. Aquest mètode és fàcil d’entendre. Per dir -ho simplement, hem trobat alguna experiència de casos de processament anteriors. Aquest mètode s’aplica principalment a peces d’estampació mal·lebles amb formes relativament senzilles, com ara les parts giratòries i de flexió. En general, aquest mètode tindrà una certa desviació en la precisió, perquè cal tenir en compte molts factors.
També hi ha un mètode anomenat simulació. Relativament parlant, aquest mètode encara s’utilitza més sovint. Quan s’utilitza aquest mètode, també es requereixen certes hipòtesis, combinades amb la similitud de la descripció matemàtica d’alguns problemes físics, mitjançant la teoria de la similitud matemàtica i, a continuació, formant un model per simular el flux metàl·lic de la brida de xapa per processar les peces d’estampació.
